General Motors (GM) representa com cap altra multinacional els valors de la societat dels EEUU. La història de GM és la historia del liberalisme salvatge, consumista i insostenible de la segona meitat del segle XX; aquell que crea el producte per a generar la necessitat, el que promou la idea de triomfadors i perdedors i el que organitza la societat en vertical, amb una successió de cadena de jerarquies sempre clares.
Doncs bé, ara aquest model econòmic i el seu model productiu està en fallida. Mentre General Motors i Ford s’enfonsen, Toyota i Honda guanyen més i més mercat. La clau, el Lean Manufacturing o la producció sense desaprofitament. Es tracta d’un canvi radical en el model productiu del Fordisme, assumit fins ara religiosament per totes les empreses occidentals.
En Lean Manufacturing s’inverteix l’organigrama piramidal de la organització i se li dóna poder de decisió als treballadors. La tecnologia productiva s’adapta a les persones i no a l’inrevés, ja que són els treballadors els protagonistes. Ja no es compra maquinària i després es col·loca personal per a portar-la sinó que es contracta personal que decideix quina tecnologia és la més adient per al procés. Els operaris deixen de ser operaris, ara són membres de l’equip, tan vàlids i autònoms per a la presa de decisions com qualsevol directiu o enginyer. Per a que açò siga possible, s’ha d’acabar amb el superego d’aquests i amb aquesta frase recurrent de “A tu no et pague per pensar”. Ara els de blau pensen i decideixen més que els de corbata, perquè són ells el que prenen decisions en els grups de millora i les prenen més encertadament perquè coneixen com ningú el seu lloc de treball. Els errors ja no són motiu de sanció, sinó oportunitats de millora, per a evitar la recurrència. També els proveïdors, sempre de menor pes que Toyota, són tractats com part integrant de l’equip i com a tal , no es permeten abusos sobre ells en quant a política de preus o demandes molt esglaonades.
Aquesta confiança i l’autonomia en el treball dóna motivació, i per tant, millora la productivitat i la qualitat del producte fabricat, finalitat última dels directius japonesos.
El Lean no són ferramentes de producció i qualitat com JIT, 6σ, 5S, Kaizen, 5 W’s, Poka Yoke o Ikishawa sinó que implica un canvi en la filosofia empresarial.
En Toyota s’ha acabat amb la cultura del “Push”, del fuet en ma , de tractar als treballadors com a sospitosos habituals, com a mal menor en la producció; s’ha acabat amb el classisme i la supèrbia. Ara es promou la cultura del “Pull”, en la qual els treballadors tenen autonomia i iniciativa, i demanden recursos a la Direcció. És clar que el canvi consisteix en la sociabilització del poder de decisió i mai dels guanys de la empresa, però resulta curiós veure com en l’economia de mercat, ara es vol fer un gir cap a els valors de la humilitat, la igualtat, la sostenibilitat i l’autonomia, front al classisme, l’egoisme i la supèrbia imperants fins ara.
by xavi!
