dijous, 21 de maig del 2009

LARS VON TRIER vs EL MÓN


Aquests dies se celebra una nova edició del Festival de Cannes. Aquest any però, l’extravagant director Lars Von Trier presenta una nova pel·lícula: Anticrist, en la qual es veu que una parella intenta superar la mort del seu fill. De fet, entre d’altres la crítica parla de “Es una provocación llevada a los máximos niveles, un crescendo de horrores eróticos y violencia sanguinaria…”(El Pais). Jo no he tingut el “plaer” de vore la peli, que s’estrenarà el 21 d’agost a l’Estat espanyol, però supose que les crítiques no s’allunyen del tot de la realitat. Mai no he sigut fan d’aquest personatge que reflecteix com no ho fa cap altre, la bogeria dels directors nòrdics que utilitzen de forma una mica preocupant i bastant recurrent, el sexe violent per explicar les seues històries. Vaja, que quan acabe de vore una pel·lícula d’aquestes no puc evitar preguntar-me si tots els nòrdics s’ho munten tan malament al llit!

Per si algú es va perdre la paròdia que van fer d’aquest personatge en la secció Celebrities de Muchachada nui, ací està, perquè descriu com poca gent ho fà, la misteriosa ment d’aquest torturat director (muchachadanui.rtve.es/celebrities-lars-von-trier.html). Per si algú vol anar més enllà, ací està el tràiler en la web de la pel·lícula.

dimecres, 13 de maig del 2009

AGROCOPS



Amb el context de crisi que estem vivint, moltes persones han decidit tornar al camp per tal de poder guanyar-se un jornal, de manera que el sector agrari està reviscolant i alhora permetent la subsistència de moltes famílies, que fa uns anys van decidir buscar una feina en un altre sector en detriment de l’agricultura valenciana. Tot i que han decidit tornar cal a dir que no és fàcil. Cada cop més la distribució en el mercat dels aliments està en mans de grans empreses que marquen uns preus molt asfixiants per als productors, que estan en la base de la cadena d’intermediaris entre la producció i el consumidor final. Així els receptors de totes les baixades de preus dels productes agraris són els llauradors: si un producte baixa 3 cèntims, tots els intermediaris ho compensen amb el de “darrere” que en última instància és l’agricultor, en canvi quan els preus dels productes augmenten en mercat, els beneficis es queden “pel camí”.

Davant aquesta perspectiva de mercat i fruit d’una sensibilitat cap al medi ambient i la salut, molts productors s’han decidit per l’agricultura ecològica. Des de fa uns vint anys, hem pogut assistir al desenvolupament de maneres molt diferents d’organització i autogestió. Aquestes opcions passen per l’autogestió i la venda directa a casa de manera individua (Vicent Martí), la creació de cooperatives de productors -CROPP Cooperative als EUA (www.farmers.coop) o Green Net Co-operative a Tailàndia (http://www.greennet.or.th)-, la creació de cooperatives de productors i consumidors -Aiguaclara en València (www.aiguaclara.org)-, etc. De fet amb el pas del temps aquestes estructures han anat creixent i creant-ne de noves destinades a la investigació, com ara Green Lane en Armènia (www.greenlane.am), o que assessoren els productors en l’obertura de nous mercats, com el National Sustainable Agriculture Information Services, (ATTRA) que entre d’altres ajuda els productors a vendre els productes ecològics a entitats públiques com hospitals, escoles bressol o col·legis (http//attra.ncat.org).

Pot ser el futur de l’agricultura valenciana passa per la reconversió cap a una agricultura més sostenible i sobretot més autogestionada i propera als consumidors, que evite en la mesura del possible, les grans cadenes de distribució.

dijous, 7 de maig del 2009

FARMANEGOCIS


Pràcticament cada dia veiem a la televisió i a la premsa, un informe detallat sobre l’evolució dels casos de la Grip A(H1N1) (abans coneguda com a grip del porc però que de seguida va canviar el nom per tal que les vendes de carn de porc no patiren recessions). És una malaltia que pel que diuen, està provocada per una mutació entre el virus de la grip que afecta els humans i el que afecta els porcs, que treié a la llum els primers casos pel mes d’abril. Paradoxalment però, des del primer moment se’ns ha anunciat un medicament com a totalment efectiu: el Tamiflu, un antiviral selectiu contra el virus de la inlfuenza (malatia infecciosa d’aus i mamífers) comercialitzat per la marca Roche. Tot i que el nombre de morts a nivell mundial ronda les 2000 persones, des de l’OMS ja se’ns parla de pandèmia i de la necessitat que els governs adquirisquen i controlen milions de dosi d’aquest medicament (cal ressaltar que, solidàriament, l’OMS ha demanat a Roche que dóne 3 milions d’antivirals als països més empobrits, tot i que si realment estem davant un fenomen així, amb 3 milions no tindran ni per començar).

Per estrany que semble aquest fet, no ens hem d’allunyar molt en el temps per trobar un altre exemple de necessitat imperiosa d’adquirir determinat medicament: fa poc que a l’Estat espanyol ha començat a administrar-se la vacuna del VPH (Virus del Papil·loma Humà). Aquesta malaltia es transmet per contacte (no pels fluids sexuals), durant les relacions sexuals. L’ús del preservatiu disminueix el contagi sexual però no l’elimina. Alguns tipus de virus de papil·loma humà provoquen càncer de coll d’úter, sent causa necessària però no suficient: la pobresa, el tabaquisme i altres factors desconeguts són clau per al desenvolupament de la malaltia. A l’Estat espanyol (Ee) hi ha uns 2000 casos de càncer de coll d’úter a l’any i unes 600 morts per aquesta causa. És a dir, el 99.7% de les dones que moren a l’Ee no ho fan per càncer de coll d’úter (GERVÁS, 2007). Si afegim aquestes dades al fet que hi ha vàries menors ingressades en la UCI pels efectes secundaris de la vacuna, és estrany l’alegria amb la que s’està administrant. En aquest cas, la “gallina dels ous d’or” està formada per Gardasil i Cervarix, les dues formes amb què es comercialitza la vacuna.

Pot ser si la investigació mèdica estigués en mans dels estats en comptes de les empreses privades, no sols els temes de salut pública anirien millor, sinó que cada cop que anàrem al metge no tindríem la sensació que el nostre cos és una eina a través de la qual les farmacèutiques s’enriqueixen amb les nostres desgràcies.