dimarts, 6 d’octubre del 2009

WELCOME TO JORDAN


Coses de la vida, he tingut la sort de viatjar a Jordània gràcies al meu treball, que de vegades em dóna una alegria. Mai no havia visitat un país àrab i no sabia el que m’anava a trobar, però he de confessar que cada dia del viatge –tot i la feinada que he hagut de fer- ha segut especial i per recordar. Tot i que el xoc de cultures ha estat present al llarg de la meua estància, com sempre els moments de festa (sense alcohol això si) han aprofitat perquè ens adonàrem que realment som pobles germans i que les nostres arrels tenen un origen comú.
He de dir també que entre d’altres, el que m’atreia d’aquest viatge, era poder apropar-me un poc més a la realitat de les dones del món àrab, i si puc treure alguna reflexió és que “amb diners, torrons”. M’explique: a Jordània un 20% de la població és catòlica i les dones catòliques no porten vel. En quant a la resta (la majoria de les quals són musulmanes) hi ha dos subgrups. El primer està format per les dones de classe alta, amb molts diners, que van a escoles privades i que normalment no porten vel. Entre aquest grup de dones hi ha la famosa Rània, que davant la pregunta “per què sent la reina de Jordània no portes vel” va contestar que a l’Alcorà no hi deia res de portar un mocador cobrint el cabell de les dones. El segon grup està format per la resta de jordanes que són pobres, que porten mocador o un vel que els cobreix el cap i la cara, i que són les que es veuen pels barris més humils i pels mercats.
He de dir, que sempre hi ha excepcions, i que hi ha dones musulmanes treballadores que no porten vel, i dones amb molts diners que no necessiten treballar i que el porten. De tota manera, vull dedicar aquesta reflexió a Milagros, una jordana musulmana filla de pare palestí i mare cubana que va decidir deixar de resar 5 vegades al dia perquè no guanyava per a maquillatge!