dijous, 10 de desembre del 2009

LA PAC EN EL CONTEXT DE LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA: UNA PROPOSTA RADICAL PER A LA VELLA POLÍTICA EUROPEA


El 2009 serà recordat junt al 2008 i finals de 2007 com el període on va tenir lloc una de les crisi més fortes de la història del Capitalisme. L’esclat de la bombolla financera unit al de la bombolla immobiliària, han provocat una situació econòmica en la que, contràriament al que presagiaven els sectors més liberals de l’economia mundial, han segut els Estats (mitjançant els diners públics, els diners obtinguts amb els impostos dels treballadors) els que han hagut d’eixir al rescat de bancs i empreses privades. Hem assistit a la compra massiva per part dels Estats Units d’actius tòxics així com d’accions de General Motors per valor en aquest cas de 30100 milions de dòlars (uns 21500M€), o al rescat per part del Govern Alemany de l’empresa Opel amb 1500 milions d’euros, entre d’altres intervencions arreu d’Europa i del món.

Malgrat la solució dràstica que han pres els Estats per tal de poder salvar l’economia i de la gran suma de diners públics invertida, des dels Governs tant d’Europa com dels EUA no s’ha qüestionat el sistema capitalista més enllà d’una Refundació més o menys discreta, proposada per l’actual president francès Nicolas Sarkozy.

Doncs bé, a grans trets es podria dir que aquest mateix esperit refundacionista, és el que han seguit una i altra vegada les reformes de la PAC, que han intentat una i altra vegada ajustar a les necessitats dels Estats membres una llei que en un principi va funcionar (va afavorir un augment real de producció agrària) però que ara s’allunya cada cop més dels interessos dels ciutadans en tant que consumidors.

Pot ser és hora de proposar un canvi real, una nova línia de treball que realment supose una millora per als consumidors però sense deixar de banda els interessos i necessitats dels productors. Ho vulguem o no, de cara al futur hem de fer un canvi real de mentalitat, perquè entre molts altres reptes se’ns planteja la necessitat de conscienciar-nos que el món i els recursos naturals que proporciona són finits i que el nostre model econòmic i per tant de consum, també ha de ser finit.

La proposta que es presenta a continuació implica un canvi de mentalitat radical pel que fa al concepte que s’ha tingut fins ara de la PAC, però pot ser sols mirant més enllà de les nostres fronteres habituals aconseguim la solució que necessita l’Europa dels pobles del segle XXI. Continuarà...

1 comentari: