El 2007, després d’una intensa campanya electoral de cara al referèndum on Costa Rica (CR) decidia la seua entrada o no al Tractat de Lliure Comerç (TLC) entre Estats Units, Centreamèrica i República Dominicana (CAFTA), va guanyar el Si per un estret marge: 51.6% a favor front el 48.4% en contra . Així el Tractat entrava en vigor l’1 d’Octubre de 2008.
El Govern d’aleshores, dirigit per l’actual president Óscar Arias, va demanar el Si, argumentant beneficis econòmics, inclòs un major accés als mercats nord-americans, la no pèrdua de llocs de treball i la creació de nous, així com la necessitat d’expandir el mercat amb EUA per tal de no quedar-se enrere en l’economia mundial i sobretot per intentar pal·liar la crisi i l’augment de la inflació, fomentant les inversions des de l’exterior.
Les persones que demanaven el No, ho feien des de la intenció de protegir els petits i mitjans productors tant agraris com industrials nacionals, i mantenir la independència del país respecte dels EUA, argumentant que aquesta estratègia i maneres de funcionar, és el que els ha permès ser el país centreamericà amb major desenvolupament social i estabilitat econòmica.

Ara, gairebé un any després de l’entrada en vigor del TLC i a mesura que avança el temps, la distància entre exportacions i importacions de CR als EUA és major (és a dir, cada cop s'importen més productes dels EUA a CR).

Un altre factor que es comentava a la campanya electoral fou la creació de llocs de treball, però a CR el treball directe i indirecte relacionat amb l’exportació sols suposa el 30% de la població activa; d’aquests no tots estan relacionats amb el comerç amb els EUA ja que el 47% de les exportacions són amb Centreamèrica, Europa i altres mercats. Respecte de les exportacions cap als EUA, el 34% es porten a terme sense dependre de cap règim especial que caduqués (i per tant necessites de l’aprovació del TLC). A més, abans de l’entrada en vigor del TLC s’exportaven productes amb aranzels molt baixos o sense aranzels, com ara els xips d'INTEL, l’equip mèdic d’Abott, els plàtans o bananos i el cafè (M. Castro i J. Martínez; 2007, ANEP).

Fent un anàlisi més polític del que implica l’aplicació del TLC, es pot dir que suposa l’entrada a un gran mercat on per norma general, els majors beneficiats i els que tenen més probabilitats de sobreviure, són les grans empreses que treballen amb economies d’escala, així que els petits productors i comerciants hauran d’invertir molt per poder encarar la jugada. La principal font d’ingressos a CR és el turisme, ecoturisme sobretot (63.3% del PIB), seguit de la industria, principalment microprocessadors (29.1% del PIB) i l’agricultura (7.6% del PIB) (The World Factbook, 2009). En principi cabria pensar que els majors beneficiaris del TLC són l’agricultura i la industria, però no cal oblidar que els productors agraris nord-americans gaudeixen d’unes subvencions que no tenen els costa-riquenys, per tant serà difícil obrir nous mercats. En el cas de les indústries, realment les més importants són de capital estranger, per tant als costa-riquenys no els suposarà grans beneficis el TLC.