Enguany, després de reunir els diners i la valentia suficient, hem (l’altre desencaixat i jo) creuat el xarco. Vam decidir anar a Costa Rica, en busca dels seus tresors naturals, tan avalats per totes les persones que hi havien anat i amb les que vam poder parlar abans del viatge.
El primer lloc que vam visitar fou el sud del Pacífic, a la península de Osa: el Parc Natural Corcovado (54000ha protegides). Aquest lloc és un dels pocs del món que encara conserva selva verge, i ha segut declarat pel National Geographic com un dels llocs amb major concentració de biodiversitat del planteta.
Tot i oferir un paradís terrenal als ulls dels visitants, aquesta joia natural no rep molts turistes, ja que el seu accés no és massa fàcil: després de nou hores de cotxe o d’un emocionant viatge en avioneta arribes al riu Sierpe, on agafes un bot que et porta fins al Pacífic, que et rep amb unes ones d’aquestes no es troben al Mediterrani. De fet, desembarcar no és fàcil, nosaltres vam fer 4 intents fins aconseguir-ho, però el que ens esperava pagava la pena. Vam allotjar-nos en un petit càmping situat enmig de dos poblets, on vivien unes 80 persones. Més enllà del que va suposar per a nosaltres estar al lloc més semblant al paradís que segurament mai visitarem, ens va agradar molt com ens van tractar. Aquelles persones que no ens coneixien de res ens van tractar com si portàrem allà tota la vida, i ens van fer sentir com a casa. Tot i que sols vam estar 3 nits, el dia que vam agafar el bot per anar al que seria la nostra segona destinació a Costa Rica, ho férem sabent que mai no oblidaríem aquest lloc i les seues gents.
El primer lloc que vam visitar fou el sud del Pacífic, a la península de Osa: el Parc Natural Corcovado (54000ha protegides). Aquest lloc és un dels pocs del món que encara conserva selva verge, i ha segut declarat pel National Geographic com un dels llocs amb major concentració de biodiversitat del planteta.
Tot i oferir un paradís terrenal als ulls dels visitants, aquesta joia natural no rep molts turistes, ja que el seu accés no és massa fàcil: després de nou hores de cotxe o d’un emocionant viatge en avioneta arribes al riu Sierpe, on agafes un bot que et porta fins al Pacífic, que et rep amb unes ones d’aquestes no es troben al Mediterrani. De fet, desembarcar no és fàcil, nosaltres vam fer 4 intents fins aconseguir-ho, però el que ens esperava pagava la pena. Vam allotjar-nos en un petit càmping situat enmig de dos poblets, on vivien unes 80 persones. Més enllà del que va suposar per a nosaltres estar al lloc més semblant al paradís que segurament mai visitarem, ens va agradar molt com ens van tractar. Aquelles persones que no ens coneixien de res ens van tractar com si portàrem allà tota la vida, i ens van fer sentir com a casa. Tot i que sols vam estar 3 nits, el dia que vam agafar el bot per anar al que seria la nostra segona destinació a Costa Rica, ho férem sabent que mai no oblidaríem aquest lloc i les seues gents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada