Aquestes Pasqües vam anar al Parc Natural de Cabo de Gata-Níjar. És un paratge gairebé desèrtic però amb unes platges brutals: l’aigua –pràcticament cristal·lina- es combina amb unes dunes gegants d’aquestes que tant costen de vore per les platges valencianes. Nosaltres els valencians, estem acostumats a anar a platges atestades de domingueros i madrilenys, i haver de compartir la tovallola quasi literalment amb el veí; per això ens va semblar molt agradable vore que per aquella zona, encara es respirava prou tranquil·litat. A més, el turisme de Cabo de Gata no era el típic de famílies senceres amb el para-sol, les cadires, la taula, la nevera, l’àvia, el xiquet... sinó que sobretot abundava el model “trunyo+hippie/punky+gos/sos”, que no deixa de ser turisme, però prou més agradable. Bé, això és el que pensava jo fins que després d’una petita excursió de 4km per la muntanya vaig arribar a Cala San Pedro (Las Negras): la meca del punky. Si no hi havia 500 persones acampades no hi havia cap! La penya acampava fins i tot a la vora de la mar!!! Era com una urbanització de madrilenys però amb tendes de campanya (totes del Decathlon, que els hippie-punkies van a la moda). De fet vaig pensar “menys mal que a Formentera està prohibit acampar, perquè sinó estaria igual”.
Tot açò em feu reflexionar sobre les prohibicions i les llibertats individuals. Perquè en realitat el que feia aqueixa gent era privatitzar una cala que en eixe moment no tenia res a envejar a la platja de Benidorm (versió acampada és clar). A més, una cosa que em fotia prou és que Cabo de Gata està ple de Càmpings condicionats amb canalitzacions d’aigua i recollida de residus, però aquesta penya havia d’estar allí, en meitat de la natura i a la puta vora de la mar. És que fins i tot hi havia gent acampada en les restes del Castillo de San Pedro. Jo flipe, i el que més em dol és vore que la gent “suposadament” d’esquerres no té cap tipus de consciència ecològica. No poden anar simplement a passar el dia i tornar-se’n a casa amb la bosseta de fem?
Pos ja veig que vareu estar de vacances en Fraguel Rock!
ResponEliminaDoncs si, Formentera era un poc així, però jo no puc dir res, ja que hi vaig estar de nòmada dos anys.
Entre els punkis hi havia vertaders cafres i altres que respectaven el medi ambient. A mi el que em dona perea és el rollito guai que es duen, els seus putos bongos i que, no ens enganyem, sovint olorem malament.
Tinc amics així i no em queixe, és només això, em fa perea.