Darrerament està tornant el debat sobre “l’ecologisme” de l’energia nuclear. Les veus a favor argumenten que front el canvi climàtic i les emissions de CO2 (un dels majors responsables de l’efecte hivernacle) l’energia nuclear és una bona solució, ja que en el procés d’obtenció d’energia elèctrica no s’emeten a l’atmosfera gasos contaminants com sí ocorre en l’obtenció d’energia mitjançant combustibles fòssils. El problema però, arriba un cop aconseguida l’energia: què fer amb els residus radioactius. Actualment hi ha dues vessants. La primera (s’anomena de cicle tancat) consisteix a intentar fer combustible amb els residus per obtenir més energia a partir d’uns superreactors (reactors ràpids)que són supercars; i la segona (de cicle obert) consisteix bàsicament a buscar un lloc on emmagatzemar tones de residus nuclears (aquesta segona opció, que és molt més econòmica és la que porta a terme l’Estat espanyol). Un altre “petit” inconvenient de treballar amb la radioactivitat és la perillositat que suposa un accident nuclear, però açò, pel que sembla, als nous econuclears tampoc no els preocupa massa.
Llavors què ens queda? Doncs una bona solució (per la que mai s’ha apostat des dels Governs) és l’energia solar. Encara que aquesta opció sols aprofitaria per al consum domèstic –en principi-, tot és qüestió d'investigar- suposaria la descentralització de l’energia i per tant la desaparició de gran part de les línies d’alta tensió. També permetria l’autogestió dels consumidors i sobretot la no dependència de les grans empreses distribuïdores d'energia. En comptes d’això, des del govern espanyol s’ha optat per l’energia eòlica, que necessita d'aerogeneradors monstruosos, gestionats per grans empreses i que continuen necessitant grans infraestructures per transportar l’electricitat sense que açò supose moltes pèrdues energètiques. De moment, un gest senzill i barat que podem fer totes és decréixer el nostre consum elèctric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada